Kinesiologia

KINESIOLOGIA: UN SISTEMA PER ALLIBERAR ESTRÈS

Sense títo99l

La Kinesiologia és un mètode de salut complementari que s’emmarca en el camp de la interacció denominada “Cos – Ment”, perquè contempla l’individu en la seva globalitat, concretament, en els aspectes físic, psicològic i energètic.

Es caracteritza pel fet que utilitza el test muscular per identificar els factors implicats en el desequilibri que afecta en un moment concret a la persona. El fet que la Kinesiologia utilitzi el test muscular, com a mecanisme d’informació, és degut a que el sistema muscular mostra ràpidament els efectes de l’estrès i resulta fàcil d’evidenciar-lo.

Tots els éssers vius s’han d’adaptar als canvis que es produeixen en els seus diferents entorns. A vegades aquesta adaptació es produeix de manera eficient, altres vegades els reptes generen estrès, angoixa,… Un cop experimentades les pressions, la persona es prepara per protegir-se. Entra en un estat d’alerta com a resposta a pressions reals o imaginades. Això constitueix una reacció de defensa, que origina tota una cadena de canvis a nivell neurològic, bioquímic, muscular, emocional,… que comprometen molta energia. Pot conduir la persona a viure instal·lada en la repetició de comportaments de supervivència. És a dir, a viure en una actitud defensiva com a hàbit.

La Kinesiologia és útil per esbrinar en quines qüestions i de quina manera la persona no es pot adaptar apropiadament. Permet detectar factors d’estrès i desequilibris.

La Kinesiologia reconeix que en el cos hi ha fluxos d’energia relacionats amb els músculs, òrgans i teixits, que fan del cos un ésser viu. Quan hi ha dificultats d’adaptació (per un trauma emocional, desequilibri en la nutrició o qualsevol estrès no resolt) es produeixen alteracions o bloquejos en aquests fluxos d’energia. Les estructures energètiques amb les que es treballa en Kinesiologia són els Meridians i els Txakres, utilitzats en la Medicina Tradicional  Xinesa.

Un cop identificat el motiu d’estrès que afecta la persona, els patrons mentals i creences implicades, les emocions i comportaments generats,… en la sessió de Kinesiologia s’allibera l’estrès generat realitzant l’equilibració energètica que necessita la persona en alguna de les estructures energètiques. D’aquesta manera, la persona pren consciència de la seva situació i un cop alliberat l’estrès, té més energia disponible i més comprensió per afrontar els reptes. Aleshores, en lloc de repetir comportaments com un acte defensiu, pot escollir. Per tant, la Kinesiologia proporciona eines i estratègies per equilibrar la persona, una major consciència del propi ser i millora la capacitat de decisió per dirigir la pròpia vida.

Els bloquejos sobre els que es pot actuar amb Kinesiologia poden ser de diferent naturalesa i tenir diversos orígens: pensaments, creences conflictives, emocions que desborden la persona, comportaments conflictius reiterats, tensions musculars, reaccions d’intolerància a certs aliments, condicions d’immaduresa del sistema neurològic,… Per això és una tècnica que s’utilitza per millorar els aspectes psicològics i també per identificar i millorar condicions físiques com la intolerància a aliments, alleujar un dolor, tractar els reflexos primaris actius, millorar la coordinació física o mental,….

Però aquesta tècnica no està limitada a tractar situacions disfuncionals, l’equilibri energètic  també permet a la persona aconseguir els objectius que es proposa amb més facilitat: en l’estudi, en les relacions o en la vida en general.

És una disciplina que actualment s’està aplicant en el camp de l’aprenentatge, de la psicologia, de la fisioteràpia,…

Sense títo999

 

CONTE
L’  ELEFANT  ENCADENAT

Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com més endavant vaig saber, era també l’ animal preferit de molts nens. Durant la funció, l’enorme bèstia feia gala del seu pes, una mida i una força descomunals… Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre restava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que empresonava una de les seves potes.

Però, l’estaca només era un minúscul tros de fusta enterrat tot just uns centímetres a terra. I, tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, resultava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.

El misteri em segueix semblant evident:

Què  subjecta aleshores l’elefant?

Per què no fuig?

Quan tenia cinc o sis anys vaig preguntar un mestre, un pare o un tiet pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.

Aleshores vaig fer la pregunta òbvia: “Si està ensinistrat, ¿per què l’encadenen?”.

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava altres nens que també s’havien fet aquesta pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys, vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi per trobar la resposta.

L’ elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca similar des que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar l’indefens elefant acabat de nàixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, el petit elefant va empènyer, estirar i suar intentant alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell.

Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que al dia següent ho tornava a intentar, i a l’altre dia, i a l’altre… Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem en el circ no s’escapa perquè, pobre, creu que no pot.

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de nàixer.

I el pitjor és que mai més s’ha tornat a qüestionar seriosament aquets record.

Mai més, mai més va intentar tornar a posar a prova la seva força…

Conte extret del llibre: “Déjame que te cuente” de Jorge Bucay

 

A tots ens passa una mica com al petit elefant, anem per la vida condicionats pels nostres records i és possible que no ens els replantegem mai.

botes en un camí (1)

 

Contacte:
baixa        676 006 494
baixa (1)      admin@pilargasull.cat

 

facebook

Psicologia