SANT JORDI: Proposta d’un model

Escultura de “Sant Jordi” de Frederic Marès. Palau de la Generalitat

Els contes i les llegendes han estat i són un medi subtil i agradable de difondre idees, coneixement, d’acostar les persones a la reflexió,… d’una manera gairebé lúdica. Tenen en ells mateixos un encant poderós i és que la ment humana sovint recorda més l’anècdota que el conjunt dels fets. Aleshores, l’anècdota esdevé important com a vehicle per a recuperar la història i el coneixement.

Vet aquí la llegenda de Sant Jordi, coneguda i arrelada a moltes cultures, com acostuma a passar  en allò que compartim els humans.

El drac és el símbol de l’energia de la Terra, l’energia vermella del foc, l’energia vinculada a la vibració material: a tot allò que fa possible la supervivència física. De la Terra obtenim l’aliment, l’aigua, els materials que ens permeten l’aixopluc, la protecció física,… L’energia del drac remet a un nivell de consciència que busca i possibilita la supervivència en el món material. Per tant, parlem d’un nivell instintiu. Per sobreviure hem de tenir ben assentat l’instint i la capacitat d’obtenir aliment, de procrear, de protegir la nostra vida i la dels nostres. Estem parlant d’un nivell de consciència necessari per a la vida, però alhora és elemental.

I és que la història de la humanitat és una història d’evolució. Una vegada hem aconseguit mestratge en un nivell, el següent pas ja s’endinsa vers el nivell superior. I així trobem la figura de Sant Jordi, símbol del guerrer que lluita per uns ideals no materials sinó altruistes, de qui posa la seva fortalesa al servei de qui el necessita. La figura del guerrer i heroi fa referència a un nivell de consciència més evolucionat. Sant Jordi no mata, sinó que arriba a dominar el drac. Es tracta d’una consciència més elevada que té domini sobre els instints primaris. Ens explica que la humanitat ja no està dirigida per l’instint més bàsic i elemental de supervivència sinó que s’instal·la ens una comprensió i voluntat de servei altruista. Instrueix en la capacitat que té cada ésser humà de dominar els seus instints per gaudir d’una existència més plena.

La llegenda ens familiaritza amb la figura d’un guerrer que és un exemple d’esforç, de superació personal i dels obstacles, de fortalesa, de generositat, d’altruisme… i fa que totes aquestes qualitats ens resultin desitjables. Quan entrem en contacte amb aquesta nova percepció, ja comencem a caminar vers instal·lar-nos-hi. Així anem fent passos evolutius. En aquest nivell de consciència superior, sorgeix l’estimació. O, potser, quan estimem, ens instal·lem en un nivell de consciència superior. Aleshores, la força que mou a l’ésser humà ja no és l’interès material, sinó el goig de l’amor vers els altres.

Ens està proposant un model que té integrada, sense conflicte, la capacitat de supervivència, però que no està dominat per ella. De fet, la té transcendida. Vivint en una vibració superior d’amor i servei, es té domini sobre els instints inferiors. Vet aquí una opció que manifesta un món amb més harmonia i bellesa.

És màgica la manera com un conte ens explica de forma senzilla i bonica la nostra evolució i queda gravat en la memòria col·lectiva sense cap esforç.

Pilar Gasull